Es port de Sanitja, i va arribar s’imperi Romà a sa nostra preciosa illa!
Es cap de Cavalleria, es punt mes as nord de Menorca, hi trobam es port natural de Sanitja, emprat per es Romans per construir un “castrum” (fortificació o campament militar). D’allà podien dominar tot es nord de s’illa. Mes endavant es convertiría en sa ciutat de Sanissera.
Una mica d’historia militar d’aquest punt estratègic:
Mes o manco era s’any 123 a.C., i ses legions romanes comandades per Quint Cecili Metel, possiblement van arribar a n’aquest racó des nord de Menorca. Es és millor port natural de tot es nord de s’illa, protegit de tots es vents, fins i tot de sa perillosa Tramuntana. En aquell temps, es port anava encara mes endins i tenia mes fondaria, açò permetia fondetjar naus de major eslora. Era s’unic port des nord que podía donar refugi quand bufava sa Tramuntana, ja que Fornells no permetia s’entrada d’aquest tipus de barques quant feia mal temps. S’assentament romà es va col.locar damunt una pleta as sud de des port, a uns 20 metres damunt es nivell de la mar. Aquest “castrum” de mes o manco 7.500 metres quadrats servia de refugi per un petit exercit de soldats romans i foners balears, aquests darrers eren molt apreciats com unitat auxiliar de s’exercit regular
Es “castrum” romà va ser construit just després de s’arribada des romans a s’illa s’any 123 a.C. i va ser actiu fins mes o manco s’any 45 a.C. S’any 75 a.C. es van fer unes reformes com a conseqüencia de sa guerra entre Sertorio i es Senat de Roma. Un’altra guerra civil, que va enfrontar a Juli Cesar i Pompei també fa tenir sa seva repercusió a n’aquesta zona, que es molt probable que fes part des partidaris de Pompei. També es posible que es foners fossin emprats per Cneo Pompei, fill de Pompei el Magne, quant intentaven recuperar Hispania després de sa derrota de son pare a Farsalia. Es campament militar es devia abandonar després de sa nova organització militar que va fer en Juli Cesar després de sa seva victoria a sa batalla de Munda, açò era s’any 45 a.C.
Aquest campament, sembla que durant aquests anys es va emprar per reclutar i entrenar es mítics foners balears. Segons es geograf i historiador grec, Estrabón, eren es millors combatents que es coneixien amb aquestes armes. S’han trobat moltes bales de plom per tirar amb fona (glandes plumbae, en llatí) quant s’han fet excavacions dins sa zona on estava es cuarter romà.
Seguim amb un poc d’historia civil d’aquest puesto tan polit:
Sa ciutat romana de Sanissera, una de ses tres ciutats romanes que va tenir Menorca aquella época. Ses altres eren Mago i Iamo, ont se troben avui Mô i Ciutadella. Part de s’antiga ciutat es trova avui davall ses aigos des port, ont s’han trobat gran quantitat d’àmfores, lo que mos demostra s’important activitat comercial des port. Des resultats de ses excavacions fetes fins es dia d’avui mereix una atenció especial es decubriment de s’edifici conegut com edifici C i sa necrópoli. S’edifici a sa banda oest està datat as segle IV d.C i devía estar actiu al manco fins es segle VI d.C. Segurament era una explotació agraria perque de ses vuit habitacions descobertas sa majoria estaven destinades com a magatzem o estables. A uns 20 metres d’aquesta edificació s’hi trova sa necrópoli, ont s’han trobat uns 21 enterraments i està datada entre es segles V i VII d.C.
Sa darrera edificació histórica d’aquest port la trobam a s’entrada des port a ma esquerra, alla podem veure una torre de defensa en un estat bastant deteriorat i que va ser construida durant sa darrera dominació británica mes o manco s’any 1800. Aquesta servia per vigilar sa costa i donar toc d’alarma per sa possible arribada de barcos Francesos o Espanyols.
Com arribar as port de Sanitja:
Per arribar a n’aquest port, que encara avui es fa servir per barquetes petites, hi ha que anar cap a Far. Aquesta petita metropoli es troba as principi des cap de Cavalleria ont des mateix camí podem veure i trobar ses restes arqueològiques de lo que van esser aquests habitacles o magatzems.
Com sempre feim as nostros blogs, vos convidam a venir a Ca s’Arader – www.casarader.com– ont si voleu vos explicarem, en tot detall, com arribar a n’aquest puesto i podràs imaginar com aquests primers romans, acompanyats des nostros foners, vivien a n’aquest espectacular racó amb unes vistes fantàstiques.
Pedro Pons Casasnovas
Ca s’Arader rep es nom des fusters artesans de Menorca, que empraven sa llenya autòctona d’ullastre per elaborar tot tipus d’eines agrícoles. Antigament era un ofici essencial per s’economia de s’illa, que es transmetia de pares a fills. Avui, es pocs araders que queden es dediquen a fabricar barreres, taules, bancs i tabalets, entre d’altres estris.