Ses pedreres de Menorca, son aquells puestos ont es van forjar es fonaments per construir sa nostra civilització!
Ses pedres, sense cap dubte, son protagonistes indiscutibles dins s’historia de Menorca. Xerram de ets origens de algunes pedres que, avui en dia, podem veure i visitar i que tenen es seu origen as tercer mil.leni abans de Crist.
Qui ja coneix o ha visitat Menorca, segur que haurà vist ses parets seques. Aquestes parets, tenen es seu origen abans de s’any 2000 a.C. Hi ha una teoria, que diu que, es primers pobladors de s’illa, van trobar unes terres plenes de pedres que no es podien sembrar i per açò, perque ses terres es puguessin emprar van decidir fer parcel.lacions aprofitant aquesta materia prima tant abundant y així poder sembrar. As llarg de s’historia aquestes parets seques han servit per parcel.lar i delimitar ses finques del camp de Menorca.
Uns altres protagonistas de pedra, son es monuments prehistorics (Talaiots, Navetes, i Murades), ses barraques per ets animals, es llocs, ses esglesies, fortalezas i palaus, vivendes as centres des pobles, es fars, es molins… Totes aquestes construccions están fetes amb pedres que tenen es seu origen a Menorca. Per es talaiots, parets seques, navetes, taules… s’emprava una pedra mes dura i seca que coneixem com a pedra viva.
S’altra pedra a sa que dedicarem mes temps a n’aquest blog, es sa que coneixem com a marès, una pedra calcárea composta en un 99% de restes fosils de la mar, pedra molt fácil d’erosionar y que ha tingut molta importància com a material de construcció a s’illa durant tota s’història fins que, a finals des segle XX, es va començar a emprar es ciment. Sa gran ventatge d’aquesta pedra es que es molt fácil de manetjar i es seus inconvenients son que estira s’humitat i que amb ets efectes meteorologics, s’erosiona amb molta facilitat. As llarg de s’historia es menorquins, per resoldre aquests inconvenients, s’han dedicat a emblancar totes ses construccions fetes de marès, lo que fa que sa pedra es conservi i es mantengui amb es temps. Emblancar es una costum habitual i molt popular a Menorca. També per ses construccions que no son de marés.
“Emblancar” sempre ha estat una feina de costum perque era una necessitat. Encalar ajudava a n’es marés a ser mes impermeable i el feia mes dur, sa calç secava sa pedra de perque secava s’humitat. A mes a mes, també tenia mes ventatges, ses cases emblancades eren mes fresques durant s’estiu a la vegada que era un bactericida excelent.
Sa qualitat i es tipus de marés varia segons d’ont sigui sa pedrera, per exemple si sa pedrera es de sa part de Mahó es marès te un gra mes fi i es mes dur. En canvi si es de sa part de ponent (Ciutadella) es marés es mes porós i de gra un poc mes gros.
1.- Coneguts com a Cantons de marés, és es bloc que es treu i que es pot tallar en diferents mides segons faixi falta per es tipus de construcció:
- Sa “Redona” de marés, es bloc mes gros i que es sol emprar per construir murades, palaus, columnas, pilars i fonaments si son necessaris. Ses seves mides son 60 de llarg x 40 de ample x 33 d’alt (tot contat en cms).
- Sa “Pedra” de marés, un bloc un poc mes petit que sa redona i ses seves mides son 60 de llarg x 30 d’ample x 33 d’alt (tot contat en cms).
- Es “Cantó” de marés, que es un bloc mes estret (sa mitat d’ample que sa redona) que s’empra per fer ses cases normals, buers… (sa major part de ses cases d’es centres històrics están fetes amb “cantons” de marés). Ses mides d’es cantó son 60 de llarg x 20 d’ample x 33 d’alt (tot contat en cms).
- Sa “Pedra de 15” de marés que te unes mides de 60 de llarg x 15 d’ample x 33 d’alt (tot contat també en cm). Aquesta es sa mitad de gruixada que sa “pedra”
- Es “Terç” de marés, es la mitat de gruixat que es cantó. Ses seves mides son 60 de llarg x 10 d’ample x 33 d’alt. (Tot contat en cms).
- Es “Tabic” de marés es un’altra d’elles i ses mides son 60 de llarg x 7 d’ample x 33 d’alt (tot contat en cms).
- Es ”Quart” de marés, amb ses mides de 60 de llarg x 5 d’ample x 33 d’alt (tot contat en cms) ”. Aquesta peça mes lleugera es sa que s’empra per posar damunt ses bigues i fires o també davall ses teules.
- Per acabar, es “Quint” de marés, amb unes mides de 60 de llarg x 3 d’ample x 33 d’alt (tot contat en cms).
2.-Es segón producte que sortia de ses pedreres era es “sauló”, es sauló es sa pols i “grava” que es produía quant tallaven ses rodones, cantons, quarts... A vegades se li diu arena, per equivocació. Aquest s’empra per fer una pasta que serveix per tapar forats i escletxes durant s’obra, per rejuntar ses peces col.locades.
Es fet de treure aquestes pedres, trobam un paisatge molt peculiar. Son ses anomenades canteres de marés, en menorquí “pedreres”. Son paisatges peculiars per ses formes que queden després de ses extaccions i que fan part des patrimoni etnológic de Menorca. També son referent d’estudi per conéixer ses costums i oficis que hi haviea entorn a ses pedreres.
A n’es llocs de Menorca, era molt habitual trobar devora ses edificacions una petita pedrera, d’ont es treia es marés per construir-los. Hi ha casos des que sa cantera es transformava amb es soterrani de sa casa. Per sa construcció des pobles, es marés es duia de ses grans pedreres que hi havia fora poble. Un exemple molt clar son ses pedreres de s’Hostal devora Ciutadella. Un puesto ont recomanam anar a visitar. També podem trobar pedreres molt a prop des poblats talaiotics d’ont treien material per construir es seus monuments. Conéixer com ho feien es nostros avantpassats per treure ses pedres, es una cosa que encara s’ha de resoldre. Un exemple d’aquestes pedreres devora un poblat talaiotic, son ses pedreres que hi devora es poblat de Son Catlar.
Avui en día, tenim catalogades a Menorca, mes de 120 pedreres, de ses que mitja dotzena son talaiotiques, colquna encara esta activa i sa majoria son a cel obert encara que n’hi ha colquna que esta davall terra (aquestes sa suposa que eren per aprofitar ses terres de damunt per sembrar i per es bestiar).
Sa majoria d’aquestes pedreres es van deixar d’emprar durant ets anys 90 des passat segle i sa seva aturada va servir perque colquna d’elles s’emprassin per tirar fems, unes altres, com es cas de ses “pedreres de s’hostal” de Ciutadella es convertissin en un espai lúdic i cultural de referencia, ont es fan concerts i diferents actes culturals. Sa visita a n’aquest espai es molt recomenable, hi podem trobar jardins, un llaberint construit amb redones de marés, un espai per sa recuperació d’aus… hi ha colque tros que te una fondaria de 40 metres… ho has de veure per fer-te una idea.
S’any 1994 va néixer una associació cultural sense anim de lucre i que es va batiar amb es nom de “Lithica”, es seu objectiu principal era evitar sa degradació i abandonament de ses pedreres. Una frase molt coneguda d’aquesta associació diu:
“S’Arquitectura des marés es un recorregut per 25 segles d’història!
A Ca s’Arader, un edifici, construit i restaurat amb aquestes pedres de marés, mos agrada molt recomenar a n’es nostros amics i clients, que vagin a visitar “ses pedreres de s’hostal”, un espai espectacular que mereix ser visitat. Si vens a Ca s’Arader, mos trobaràs a sa web, www.casarader.com o as mail reservas@casarader.com, t’explicarem com arribar n’aquestes pedreres tant polides! T’esperam!
Ca s’Arader rep es nom des fusters artesans de Menorca, que empraven sa llenya autòctona d’ullastre per elaborar tot tipus d’eines agrícoles. Antigament era un ofici essencial per s’economia de s’illa, que es transmetia de pares a fills. Avui, es pocs araders que queden es dediquen a fabricar barreres, taules, bancs i tabalets, entre d’altres estris.